EFECTES DEL MASSATGE
La capacitat d'una tècnica per entrar en ressonància amb l'organisme és bàsica perquè aquesta pugui mantenir un diàleg amb un cos viu i provocar una resposta encaminada a la solució de el problema que es plantegi resoldre. El massatge, al combinar pressió i tacte, és una tècnica privilegiada per induir canvis profunds en la persona.
En aquest breu article descriurem els mecanismes que ens ajudaran a entendre el perquè de la importància del massatge.
LA PRESSIÓ
La piezoelectricitat (del grec "piezein", rebregar o prémer) és un fenomen que posseeixen alguns tipus de teixit connectiu, entre ells el col·lagen, que a l'ésser sotmesos a compressió, cisallament o deformació per tensions mecàniques, es produeix en ells una separació de càrregues positives i negatives del seu centre de gravetat i una mobilització d'electrons adquirint una polarització elèctrica en la seva massa i generant-se dos pols separats (com en una pila).
El moviment muscular voluntari, els impactes del medi extern o la contínua activitat cel·lular són fenòmens capaços de provocar la compressió suficient per generar camps elèctrics que s'expandeixen a través del cos, creant senyals que alerten a altres parts del cos dels moviments, les tensions, els efectes gravitacionals de les postures, etc., desencadenant una cascada de reaccions d'adaptació que arriben fins al fons de l'organisme permetent que aquest s'adapti a la nova situació. Aquesta reacció pot desencadenar-se també per un massatge manual.
EL MASSATGE
Amb el massatge estem donant un tipus d'informació bàsica i necessària, per als éssers humans. Expressant-ho en paraules d'A Montagú al seu llibre “El tacto”:
"Es va descobrir que l'estimulació cutània infantil primerenca exerceix una influència altament beneficiosa en el sistema immunològic i té importants conseqüències en la resistència a les infeccions i altres malalties.(1) "
I afegeix:
"Els animals acariciats responen amb una major eficàcia funcional en l'organització de tots els sistemes corporals [.....] Així doncs, quan parlem de "llepar i estimar" o d'estimulació de la pell (cutània tàctil), evidentment ens referim tant a un ingredient fonamental i essencial de l'afecte, així com a un element essencial per al sa desenvolupament de l'organisme.(2) "
Per concloure afirmant:
"Per tant, concloem que l'estudi de les conductes del mamífer [.....] mostra amb claredat que el tacte és una necessitat conductual bàsica, com respirar és una necessitat bàsica; que el lactant dependent està concebut per créixer i desenvolupar-se socialment a través del contacte, la conducta tàctil i per mantenir contacte amb altres al llarg de la seva vida. És més, si la necessitat tàctil no es satisfà, dóna com a resultat una conducta anormal.(3) "
Això ens condueix a posar un màxim de sensibilitat al realitzar una sessió de massatge, ja que no només estem mobilitzant teixit corporal amb les nostres pressions, si no, que estem mantenint una "conversa" amb un organisme que necessita, per recuperar el seu normal funcionament, la proposta d'un nou model d'estructura que li estem oferint. Això li permetrà a la persona remodelar-abandonant vells patrons o actualitzar-los millorant els antics, des de dins cap a fora.
(1) El Tacto. A. Montagú Ed. Paidós. Pág.45
(2) Ídem anterior pàg. 51
(3) Ídem anterior pàg. 64
