EL TEIXIT FASCIAL
Les fàscies pertanyen al grup dels teixits conjuntius o connectius, presentant diverses formes al llarg de tot el cos humà. Es considera a aquest teixit com "l'òrgan de la postura", per la seva important funció de sosteniment i sobre el moviment corporal.
El teixit connectiu presenta una gran versatilitat com a teixit, és elàstic, flexible i resistent alhora, sent capaç, per la seva composició, de mutar i transformar el seu aspecte depenent de la localització i la funció que exerceixi en cada lloc (figura n.1). S'interrelaciona i connecta la resta dels teixits, òrgans i estructures del cos, permetent amb la seva flexibilitat la mobilitat que aquests requereixen, proporcionant suport i fixació en embolicar i ocupar els espais entre ells. Les fàscies contenen cèl·lules vives que tendeixen a incrementar la massa fascial com a resposta a l'esforç.
Figura n.º1
El teixit connectiu constitueix un element estructural de l'aparell locomotor. A la musculatura, la part activa d'un múscul es troba embolicada en petites càpsules fascials, les quals s'estenen més enllà del nucli cel·lular, i convergeixen per formar els tendons (figura n.2 i n.3).
Figura n.º2 i 3
A més, la totalitat del múscul sencer està revestit per una altra embolcall fascial més superficial que s'estén per ajuntar-se amb les fibres del tendó. Aquest tendó connecta el ventre muscular a l'os, unint-se al periosti, que és la fàscia que envolta l'os, per formar un fort ancoratge del múscul a l'os (figura n.4).
Figura n.º4
Així mateix, els lligaments, que també formen part del teixit connectiu, connecten dos o més ossos en una articulació. Igual que els tendons, els lligaments formen una estructura contínua amb el periosti i, per tant, creen connexions extraordinàriament fortes, assegurant una gran estabilitat a les articulacions.
Figura n.º5
Com ja hem dit més amunt, la funció de les fàscies és fixar i sostenir. En un cos actiu i ben alineat aquesta funció sol proporcionar protecció i estabilitat. Però un excés de tensió, sobreús, etc. en una zona del cos pot provocar una restricció de moviment, això farà que la fàscia canviï el seu estat i es deshidrati, tornant-se menys elàstica. Quedarà també reduïda o bloquejada la capacitat de lliscament entre teixits propiciant la creació d'una fixació de la miofascia amb els teixits adjacents, dificultant el normal funcionament i la interacció amb les estructures adjacents, distorsionant l'equilibri tridimensional en tota la xarxa fascial i forçant l'esquelet, i als diferents segments corporals, a una posició que impedirà l'òptim alineament corporal.
El fet que les fàscies poden adherir entre si, i puguin canviar la seva forma, vol dir que posseeixen plasticitat. I és aquesta plasticitat la que permet que, mitjançant l'aplicació del massatge adequat, les adherències puguin ser eliminades i les fàscies puguin tornar a recuperar la seva forma i estat òptims. Això portarà a la persona cap a una estructura equilibrada i amb un aparell locomotor lliure de restriccions i molèsties.
